"Petits trucs"

Un cop passada la revetlla de Sant Joan i a les portes del juliol, Camerun - Bafang es va apropant sense que gairebé en siguem conscients. I quan de cop i volta hi parem a pensar, un pessigolleig involuntari ens envaeix l’estómac i no podem evitar el bombardeig de mails preguntant quin és l’últim dia per fer el pagament – que no se’ns passi!- què ens hem d’endur a la maleta – motxilla de 55 litres o de35? - i la farmaciola! – podem fer “trapis” per estalviar-nos quatre duros? – entre d’altres. Tot això combinat amb excels i resums que intenten posar ordre al caos.

I enmig d’aquest ambient, en Miquel i la seva dona, Asel·la, socis de Selva - Camerun i experts en el trajecte Barcelona – Bafang, s’ofereixen per donar-nos un cop de mà i revelar-nos "petits trucs" que ens poden ser útils en el dia a dia africà.

Començant pels consells més útils, ens van recordar que el canvi oficial és de 655 CFA l’euro, però el “no-oficial” pot sortir més a compte sempre que ens deixem aconsellar per una persona de confiança. El que farem ja ho decidirem allà segons les sensacions del moment però, des d’aquí, jo cridaria a la prudència ja que som un blanc perfecte! Tampoc podem passar per alt els 10.000 CFA que haurem de pagar en concepte de taxa de sortida. No ens emocionéssim els últims dies al mercat d’artesania de Douala i que això signifiqués l’ajornament del viatge de tornada (o potser seria una bona excusa...Ja em poso trista només de pensar en la tornada!).

Portar sempre la cartilla de vacunació i el passaport originals a sobre, no fer ostentació dels diners que tenim (pot semblar obvi però no està de menys recordar-ho), no discutir mai amb la policia, dir que no tenim diners i fer-nos els “tontos” són també actituds que potser ens serviran per escapar-nos de possibles conflictes amb les autoritats. És a dir, “je suis coopérante”, “je n'ai pas d’argent” i “je ne comprends pas” a la punta de la llengua en tot moment!

I per acabar, ressaltar que les cerveses cameruneses són de 660ml, que el termòstat africà és diferent al nostre, que la “prisa mata”, que el sol surt a les 5 del matí, que no hi ha vespre, que la música forma part de l’ambient en tot moment, que del picant en diuen “dinamite” i que els blancs fem olor a mort! Tota la resta, ja la descobrirem de primera mà.